Llocs d’interès

Monòlit de Jaume Puig

El monòlit dedicat a Jaume Puig es troba ubicat en una petita zona jardinada a tocar de la carretera BP-4653 o passeig de Sant Agustí, a l’oest de la plaça Sant Antoni i al sud de la rectoria i l’església parroquial.

Monòlit a Jaume PuigMonòlit a Jaume Puig-1

Es tracta d’un monòlit de forma rectangular clavat al terra i envoltat per arbustos. Conté una inscripció que pràcticament ocupa tota la seva cara principal, orientada a la carretera. Aquesta inscripció, picada a la roca i pintada de color terrós, està formada per l’escut de Perafita a la part superior i la llegenda “AL / NOSTRE COMPATRICI / JAUME PUIG / + XI – IX – MDCCXIV / GUERRA DE SUCCESSIÓ” ocupant la part central.
Jaume Puig i Beuló (s.XVII, Perafita- 1714, Barcelona) participà activament en els fets de principis del segle XVIII que desembocaren en la Guerra de Successió. Fou un del firmants, juntament amb els seus fills Francesc i Antoni Puig i Sorribes, del anomenat Pacte dels Vigatans (17 de maig de 1705), document que donava poders als Doctors Antoni Peguera i Domènec Parera, per tal d’arribar a un Tractat d’Aliança amb els anglesos, el Tractat de Gènova (20 de Juny, 1705) per anomenar Rei al jove Arxiduc d’Àustria, el futur Carles III de Catalunya.
El 1705, Jaume Puig prengue la Ciutat de Vic i va proclamar com a Rei a Carles III. El 1706 va rebre honors de noblesa.
L’11 de setembre de 1714 va morir combatent a la barricada de la plaça de Palau.

Camí ral Perafita-Ripoll

mapa camí ral

El camí ral que conduïa des de Perafita en direcció a Ripoll surt del nucli urbà de Perafita en direcció nord cap al Castell, vorejant uns camps i passant per davant de la tanca d’entrada al recinte. D’aquí descendeix fent alguns revolts fins a l’hostal Nou i enfila costa amunt, en direcció nord, passant prop de cal Fusta fins enllaçar, a l’altura de la casa de Puigmajor, amb el camí ramader que condueix en direcció a l’Hostal del Vilar.

camí ralcamí ral

Camí ramader

El camí ramader que passa pel terme municipal de Perafita procedeix del Vallès i va en direcció a Alpens i cap a Castellar de n’Hug. Travessa el Moianès, passant prop de Moià en direcció al Puig Rodó i Fontfreda, punt on entra al Lluçanès (AADD: 2000). El camí segueix en direcció Alboquers, el Permanyer, Sant Bartomeu del Grau (on s’hi incorpora amb la ruta procedent de la Plana de Vic), els Hostalets de Sobremunt i entra al terme municipal de Perafita a l’altura de la Casanova de la Tria. En aquesta zona el camí ramader segueix el traçat de la carretera BV-4601 en direcció a la casa cal Sant Ponç. En aquest punt travessa la carretera BP-4653 i es dirigeix cap a la casa de Puigmajor on enllaça amb el camí ral procedent que procedeix del nucli urbà de Perafita. Des de Puigmajor es continua, encara per la banda oest de la carretera, travessant el camí que condueix a les Heures i enfilant en direcció nord cap al serrat de la Forca. A la banda sud d’aquest serrat hi ha una remolta: la remolta de Rocatova on els ramats i pastors podien fer parada. Seguint en direcció nord es passa per la masia de Rocatova de Baix, i uns centenars de metres seguint amunt es passa per la masia de Rocatova de Dalt, prop de la masia de la Bauma i també de la balma de les Heures. El camí segueix vorejant el serrat de Rocatova, punt on deixa el terme municipal de Perafita i entra en el terme de Sant Agustí de Lluçanès, seguint cap a la masia de el Salt del Llop, cal Jaques i l’Hostal del Vilar.

mapa camí ramader

El Grup de Treball de Transhumància del SOLC ha identificat aquest camí amb el nom de ruta III. Aquest camí encara registre algun moviment transhumant durant l’any.

cami ramadercamí ramader

Els camins ramaders neixen a l’edat Mitjana, en la necessitat de traslladar els ramats des del mar cap a muntanya, per garantir bones pastures a l’estiu i retornar-los a l’hivern quan els prats es cobreixen de neu. Al llarg de l’edat Moderna els camins ramaders es van anar consolidant i fou al voltant dels segles XVIII i XIX que la transhumància arriba al punt àlgid. Al Lluçanès, que proveïa importants pastures intermèdies, es vivia en funció a aquests camins, els quals generaven una potent activitat econòmica i consolidaven els principals nuclis de població. Emergia el sector tèxtil llaner i les grans fires de bestiar – que coincidien amb la pujada dels ramats cap a la muntanya (primavera) o en el retorn del bestiar de la muntanya (tardor)-. Les grans fires i mercats tenien lloc al peu del camí ramader i algunes d’elles es conservaven fins no fa massa temps. L’activitat vinculada als camins constituïa una font de beneficis, com ho demostra l’emplaçament d’hostals al llarg del seu recorregut. Les cases pairals ubicades prop dels camins i conegudes com a cases de parada o acolliment també aprofitaven els beneficis dels ramats i n’atenien les seves necessitats. Així els pastors tenien lloc per dormir i menjar i les cases aprofitaven, d’altra banda, els excrements dels ramats, molt profitosos per abonar les terres.

La Ramada Encantada

La Ramada Encantada està situada al límit nord del terme municipal de Perafita i a tocar dels de Lluçà i Sant Agustí de Lluçanès, just sota la carretera BV-4341, en un punt elevat seguint la carena del serrat de les Cabrasses.
Es tracta d’una esplanada rocosa de grans dimensions visible des de múltiples punts dels municipis veïns.

La ramada encantada-2La ramada encantada

L’esplanada, que pràcticament no conté cap tipus de vegetació, ocupa una superfície aproximada d’unes 2’5 hectàrees amb una llargada que supera els 300 metres de llarg i els 75 d’ample, seguint una direcció i una orientació sud-oest, que d’altra banda és la mateixa que segueixen la majoria de formacions rocoses de la zona.

La ramada encantada-3

Al llarg de la gran esplanada hi ha diverses formacions rocoses peculiars, que han donat origen a la llegenda que explica el nom del lloc. Es tracta de trams on la roca mare queda quadriculada per talls perpendiculars que delimiten roques que sobresurten cap enlaire amb formes arrodonides degut a l’erosió. Algunes d’aquestes roques han arribat a desprendre’s de la resta a causa de la constant erosió de la zona, totalment exposada a vents i pluges.

La roca Llisa

La roca Llisa està situada en un punt elevat a l’extrem nord-est del terme municipal, a l’oest de Rocatova de Dalt i al sud de la Bauma.

La roca llisa

Es tracta d’una gran roca orientada al sud-oest que aflora a la superfície formant un camí natural d’uns 250 metres de llarg, des de l’altura de Rocatova de Dalt fins a la balma de les Heures, a l’extrem inferior. La roca, llisa i allargada, és delimitada a banda i banda per un bosc de pins i és travessada per diversos camins, un a l’extrem superior que comunica la Balma amb Rocatova de Dalt i la carretera BP-4653, i un altre, menys freqüentat, que recorre tota la roca bifurcant-se a l’extrem inferior, amb un ramal que ressegueix la balma de les Heures per sobre i un altre que entra al frondós bosc de pins conduint a la font de la Perera. Per tota la roca hi transcorre un torrent que només porta aigua en períodes de pluja i a mitja pendent, desviant-se uns metres dins del bosc, es troba la font de la Bauma. Tant la roca Llisa com tot l’espai que envolta la masia de la Bauma formen una unitat, ja que es tracta d’una gran esplanada rocosa orientada al sud-oest, en alguns punts de la qual sorgeix la roca a la superfície i en altres queda amagada sota una estreta capa de terra.

Pou de Ca les Monges

El pou de Ca les Monges es troba adossat a la façana nord de la Casa de les Monges, en el carreró que comunica la plaça de l’església amb el camí que condueix al cementiri.
Es tracta d’un dipòsit que serveix per emmagatzemar aigua, format per una estructura de planta rectangular, amb els angles exteriors arrodonits, que arriba fins al primer pis de la casa; està construïda amb murs de pedra irregular amb morter coronada amb una barana de blocs de pedra treballada, delimitant un petit espai on es troba la boca superior del pou-cisterna. A la part superior del pou, al costat d’un accés del primer pis de la casa, hi ha la coberta del pou adossada a la façana per una banda i per l’altra sustentada per un pilar amb capitell motllurat. Sota la coberta es conserva el torn de fusta formada per un cos cilíndric amb llistons a la part central, que permetia pujar els poals plens d’aigua. Al costat d’aquesta estructura hi ha un accés emmarcat amb pedra bisellada que conté la data de 1770 inscrita a la llinda.

Pou de Ca les MongesPou de Ca les Monges

Enlace permanente a este artículo: http://pereroger.eu/perafita-2/llocs-dinteres/

Capella de la Immaculada Concepció, Busquets

Construccions religioses

La capella de la Immaculada Concepció de Busquets La capella de la Immaculada Concepció es troba adossada a la façana oest de la masia de Busquets. L’edifici és de planta rectangular amb teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals, i els murs són de maçoneria de pedra irregular, parcialment arrebossats, amb cantonades …

Ver página »

escut del castell

El castell

El castell de Perafita Es tracta d’un edifici romàntic bastit, probablement, a finals del segle XIX. En el seu emplaçament hi havia hagut el mas Puig, documentat àmpliament des del segle XIII. Aquest mas fou la casa de Jaume Puig. El Castell de Perafita està situat al nord del nucli urbà de Perafita, a uns …

Ver página »

Balma de Coll Triador

Jaciments i balmes

Balma de les Heures La balma de les Heures es troba situada a uns centenars de metres al sud de la masia la Bauma, al nord del terme municipal. S’obre en el llit del torrent de Cogullers, excavada en roques calcàries amb els entorns recoberts d’un espès bosc. Té unes dimensions de 60 metres de …

Ver página »

Alzina bonica

Natural

Alzina bonica de Busquets L’alzina bonica de Busquets està situada al peu de la pista forestal que comunica la masia de Busquets amb la carretera BP-4653, uns 300 metres al nord de la masia que li dóna nom, en un marge entre dos camps. Es tracta d’una alzina (Quercus ilex) de grans dimensions que conserva …

Ver página »

Santa Margarida 1983

Santa Margarida

Santa Margarida de Vilaltella L’església de Santa Margarida de Vilaltella es troba situada al sud-est del nucli urbà de Perafita, en un punt elevat, prop de la carretera BV-4601. Es tracta d’un edifici de planta rectangular, teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals i murs de maçoneria de pedra irregular amb cantonades …

Ver página »