El castell de Lluçà es troba situat al nord-est de l’església de Santa Maria de Lluçà, a la part alta d’un puig a 896 metres, des d’on domina una bona panoràmica d’una bona part del Lluçanès.
Les restes de les seves parets són visibles des de molt lluny, dominant la seva part del Lluçanès.
El terme que defensava el castell de Lluçà, comprenia, a més de l’actual terme municipal de Lluçà, una part del terme municipal de Sant Boi de Lluçanès i la totalitat dels de Sant Martí d’Albars, Perafita i una part del de Prats de Lluçanès.
La primera notícia d’aquest castell és del 905 quan el bisbe de Vic, Idalguer, acudí a Lluçà a consagrar l’església de Santa Maria, situada als peus del castell de Lluçà. El castell tenia com a senyors eminents els comtes de Barcelona, que com a tals, reberen diversos juraments de fidelitat dels vicaris comtals; per la mateixa raó el castell sofrí alienacions entre membres de les famílies comtals.
