La llinda és una fusta o pedra travessera que clou la part superior d’un portal o finestra i que descansa sobre els muntants. El poble de Perafita ens presenta unes llindes que majoritàriament presenten inscripcions. Primerament cal situar-les en el temps dins la història. Podem trobar-ne del segle XVII, XVIII i XIX.
En la major part de les inscripcions hi ha el nom del propietari de la casa, que sempre era un nom masculí excepte en el cas de les pubilles. Una altra informació que hi trobem sempre és la data en què es construïa la casa i un altre tret que generalment s’hi troba, encara que no sempre, són els motius religiosos i els que feien referència a l’ofici de la persona a qui pertanyia. A finals del segle XVII hi ha un augment notable de la construcció , gràcies a l’estabilitat de l’economia. Actualment trobem diverses cases al nucli de Perafita, la seva majoria estan situades al llarg del carrer major i al voltant de l’església i també la majoria de les masies tenen llindes amb inscripcions.
Segons el que consta a les llindes, al començament del segle XVII hi va haver una davallada en la construcció que es va deure a la Guerra de Successió, que va deixar la seva marca al poble de Perafita, que fou incendiat. Malgrat tot, no tardà a refer-se i vingué una època de prosperitat durant el segle XVIII. Moltes d’aquestes cases es van construir formant el carrer Nou, i d’altres al llarg del carrer Major, aquestes possiblement foren cases incendiades que es van reconstruir. Les llindes del principi del segle XVIII segueixen el mateix tipus de representació que les del segle XVII, però ja a partir de mitjan segle ens trobem que moltes llindes perden el nom del propietari però continuen fent referència als motius religiosos o d’ofici. Les llindes de principis de segle XIX es concentren al començament del carrer Major. Del segle XX ja no es troba cap casa que tingui llinda, i això ha representat un empobriment històric i cultural, per les dificultats futures a datar les cases d’aquest període.
Carrer Major
En el número 16, s’observa a nivell de planta baixa dues finestres emmarcades amb pedra bisellada, una de les quals amb la data de 1695 inscrita, i un portal emmarcat amb pedra bisellada amb la inscripció “RAFEL + CORDIA / 16 IHS 89” a la llinda. Al primer pis hi ha una finestra i dos balcons emmarcats amb pedra bisellada, un dels quals amb la data de 1739 junt amb una creu i el monograma IHS a la llinda. A nivell de golfes, com al primer pis, hi ha dos balcons i una finestra emmarcats amb pedra bisellada.
En el número 18 s’observen tres portals emmarcats amb pedra bisellada, un amb la inscripció 17 + 78 a la llinda i un altre amb una llinda incompleta, probablement reaprofitada, on s’observa el nom JOSEPH T-, la data de 17–, el monograma IHS i una creu.
Al seu costat, en el número 20, s’observa un portal adovellat d’arc rebaixat i una finestra emmarcada amb pedra bisellada a la planta baixa.
En el número 24, i a nivell de planta baixa, s’observa una obertura circular emmarcada amb monòlits de pedra treballada i una porta i un portal emmarcats amb pedra bisellada, el portal amb la inscripció “B. THOMAS + CENDRA / 16 76” amb el símbol del cor de Jesús intercalat a la data.
Al seu costat, en el número 26, es troba una casa que conserva una finestra emmarcada amb pedra bisellada al primer pis, a la llinda de la qual hi ha una inscripció erosionada i una mà col·locada horitzontalment en relleu, i una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada a les golfes
En el número 28 s’observa una finestra i un portal emmarcats amb pedra bisellada a la planta baixa, el portal amb la inscripció “16 IHS 88” a la llinda.
Finestra del carrer Major
La finestra es troba situada a la façana de la casa núm. 1 (cal Carnisser) del carrer Major de Perafita. Es tracta d’una finestra de pedra treballada amb coronament motllurat a mode de guardapols i decorat, als seus extrems, amb quatre grans rostres esculturats, dos a cada un dels costats. Al costat esquerra hi ha un gran rostre masculí, amb barba, i un altre rostre més petit a la zona de l’interior del brancal, i al costat dret hi ha un gran rostre femení i un altre rostre més petit, també a l’interior del brancal. La finestra va ser tapiada i transformada en una capella de quart d’esfera dedicada al Sagrat Cor tot i que avui en dia no conserva cap imatge al seu interior.
Llinda del Castell
La llinda devia ser part de l’antiga casa Puig, d’on procedia el patriota Jaume Puig de Perafita. La masia sembla que fou reemplaçada per l’actual Castell o Castellnou, edifici neogòtic, de final del segle XIX i principi del segle XX, que segueix els models francesos.
La llinda es troba ubicada en una finestra situada a l’esquerra de la porta principal del Castell, dins el recinte tancat. Es tracta d’una llinda de pedra treballada d’un metre de llargada i 40 centímetres d’amplada. Els seus motius són totalment geomètrics fent la combinació de rodones amb rectangles. Aquest tipus de treball era típic de picapedrers que feien llindes de pedra per a esglésies i sarcòfags. S’hi observen dos forats quadrats en els que s’hi assentaven les bigues.