Castell de Merlès
El castell de Merlès es troba situat sobre una allargada plataforma rocosa que forma una zona acinglerada a l’oest de la masia del Riambau, a la riba est de la riera de Merlès dominant la vall.
Les restes conservades del castell es limiten a la part del mur nord, al centre del qual hi ha un finestral espitllerat. Aquest mur, que s’allarga fins a 6’80 metres, amb un gruix de 70 centímetres, assoleix uns 5 metres d’alçada en el punt més alt.
Església de Sant Martí de Merlès
L’església de Sant Martí de Merlès es trobava dins l’antic terme del castell de Merlès. A mitjan segle X el terme del castell fou dividit en dos, utilitzant la riera com a frontera entre ells. El sector de ponent restà al comtat de Berga i al bisbat d’Urgell i el sector de llevant passà a ser territori del comtat d’Osona-Manresa formant part del bisbat de Vic. El fet que l’església parroquial de Santa Maria quedés inclosa en el bisbat d’Urgell degué provocar la creació d’una nova església en el terme pertanyent al bisbat d’Osona-Manresa dins els límits del bisbat de Vic: l’església de Sant Martí de Merlès, documentada ja al segle X.
L’església de Sant Martí de Merlès es troba situada a llevant de la riera de Merlès enfront del nucli de Santa Maria de Merlès.
L’edifici actual és el resultat d’un conjunt de transformacions que ha sofert el temple al llarg dels anys. És una església d’una sola nau, coberta amb volta de canó i orientada a llevant, adossada a la casa rectoral. De la construcció romànica es conserva la forma rectangular, la seva orientació primitiva i l’accés al mur de migjorn.
Pont medieval de Santa Maria de Merlès
El pont medieval de Santa Maria de Merlès es troba situat a uns 500 metres a l’est del nucli de Santa Maria de Merlès; el pont comunica dos nuclis propers, el de Santa Maria i el de Sant Martí de Merlès i salva el pas de la riera de Merlès. Es tracta d’un estret pont d’uns 34 metres de pas,1’17 metres d’amplada i 9 metres d’alçada, amb baixes baranes de 0’44 metres d’alçada.
Sant Amanç de Pedrós
L’església de Sant Amanç de Pedrós es troba situada prop del mas Pedrós, a 250 metres al nord de la masia de Pedrós. L’església és una construcció del segle XII, bastida sobre la primitiva església documentada al segle X. És una construcció molt refeta d’una sola nau, coberta amb volta de canó, i un absis semicircular cobert amb volta de quart d’esfera, encarat a llevant.
Sant Miquel de Terradelles
L’església de Sant Miquel de Terradelles es troba situada a l’extrem sud del terme municipal, uns metres a l’est del mas Terradelles.
Es tracta d’una església romànica d’una sola nau, de 10 x 3’35 m, coberta amb volta de canó d’arc de mig punt lleugerament apuntada, i amb un absis semicircular al costat de llevant.
Sant Pau de Pinós
L’església de Sant Pau de Pinós es troba situada prop de la carretera que porta de Prats de Lluçanès a Navàs, just en el punt on la carretera comença el desnivell cap a la vall del Llobregat.
L’església tot i conservar alguns elements de la construcció romànica ha estat molt transformada a causa d’un conjunt de reformes sofertes al llarg de la seva història, les quals l’han desfigurat notablement. L’església és de planta rectangular té teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals.
Santa Maria de Pinós
L’església de Santa Maria de Pinós, també coneguda com l’església de la Mare de Déu de Ginebret, es troba situada a llevant de la masia de Ginebret.
És un edifici modificat parcialment on encara queda palesa la seva genuïna estructura romànica, corresponent a una església d’una única nau coberta amb volta de canó i reforçada amb arcs torals, rematada amb un absis semicircular orientat a llevant, cobert amb una volta de quart d’esfera.